Rihla (en àrab: رحلة) es un terme àrab que es refereix tan a un viatge com a un gènere literari, molt comú en el món musulmà medieval, que és la crònica de viatge i que està associada a la idea de viatge en cerca de la saviesa.[1] Usualment fa referència a la peregrinació a La Meca, però no en tots els casos. Escrites en un estil convencional del món àrab, el llibres acabant sent un compendi detallat dels llocs visitats, de les personalitats conegudes, del govern i les costums de cada indret i de tota mena de curiositats viscudes durant el viatge.[2] La crónica més coneguda és la del erudit amazic Ibn Battuta del segle XIII, qui va fer un viatge d'uns trenta anys cobrint quasi tot el mòn àrab.[3]
Existeixen tres tipus de rihla:[4]